El sac ho anem omplint de frustracions quan no es compleixen les nostres expectatives o desitjos, que poden tenir diferents orígens:
- Els trets de la meva personalitat (perfeccionisme, necessitat de control, baixa tolerància a la frustració)
- La meva manera de pensar (creences, processos rumiatius).
- La relació amb el meu entorn (normes, valors, guions preestablerts).
- I una cosa que no solem observar: què sent el meu cos? (estats emocionals previs, malestar físic i emocional).
Quan no identifico les meves frustracions, ja sigui per anar en pilot automàtic, per falta de temps, en definitiva, per no parar a observar que sento o quines necessitats no tinc cobertes, vaig omplint el sac.
Quan comença a estar al límit de la teva capacitat, apareix la irritabilitat.
La majoria de vegades no som conscients que ens acompanya fins que algú ens diu frases com “tens la pell molt fina” o “no se't pot dir res”.
Alguna cosa ha canviat en nosaltres.
Tot i això, no ens n'hem adonat i seguim omplint el sac amb el dia a dia fins que arriba el dia que es desborda.